 |
FERNANDO ALONSO DÍAZ |
FERNANDO ALONSO
Fernando Alonso Díaz (nascut el 29 de juliol de 1981 a Oviedo) és un pilot asturià de Fórmula 1 que milita a l'equip McLaren Honda.
Fill
de José Luis Alonso i Ana Díaz. Fins a l'any 2000, estudià a
l'Instituto Leopoldo Alas Clarín de San Lázaro, moment en què
abandonà els estudis a causa dels seus compromisos esportius.
La
F-3000 és la prèvia de la F-1 i, per això, és un campionat
difícil i amb una gran competència. Alonso no coneix els circuits
europeus ni els monoplaces Lola, i a més només disposa d'hora i
mitjana d'entrenaments cada cap de setmana. No obstant això, la seva
progressió és espectacular: és 6º a Àustria, 2º a Hongria i 1º
a Bèlgica.
Biografia
Fernando
Alonso va néixer a Oviedo un 29 de juliol de 1981. Des de molt petit
sabia que el seu futur
aniria lligat a l'automobilisme. Va començar
a pilotar amb 3 anys, edat a la qual va començar a conduir karts, la
millor escola, segons Senna i Schumacher, per a la Fórmula 1.
 |
COMIC |
Ho
ha guanyat tot en diferents categories de karts. És tricampió
d'Espanya, subcampió d'Europa i campió del món en 1996.
Dóna
el salt als monoplaces el 1999. El primer dia que puja a un cotxe amb
alerons (el de Gené a l'Open Telefònica) va trigar només sis
voltes a igualar els registres del català. Un ex enginyer de Ferrari
de l'època de Lauda reconeix que mai ha vist un talent igual. Va
arrasar a l'Open Telefònica, es confirmen les expectatives i en 1999
arrasa en l'Open Telefònica malgrat que és la seva primera
temporada amb un monoplaça seriós.
 |
ANYS DE GLÒRIA |
Inicis en karts
Primer
kart de Fernando Alonso
Fernando
Alonso va iniciar la seva carrera en el món del motor amb tres anys,
veient al seu ídol de la infància Ayrton Senna, quan el seu pare li
va regalar un kart que ell mateix havia construït. Aquest any va
guanyar la seva primera carrera i va iniciar un entrenament a la
sortida del col·legi al costat del seu pare, el qual va exercir de
mànager i mecànic. Un any més tard va obtenir la llicència
oficial de la Real Federació Espanyola d'Automobilisme. En 1988, amb
7 anys, va obtenir el seu primer triomf en una
competició oficial,
el campionat infantil de Astúries, guanyant les vuit carreres de què
constava la prova. Un any més tard, el 1989, va tornar a
proclamar-se campió de karts d'Astúries i Galícia. A causa dels
canvis de categoria la família no es podia fer càrrec de les
despeses que implicaven les carreres. Prop de l'abandó, l'importador
de karts Genís Marcó es va encarregar del finançament:
proporcionava els karts, buscava patrocinadors o exercia ell mateix
com a tal, salvant la carrera esportiva de Fernando Alonso. En 1991,
es proclama campió d'Astúries i del País Basc en categoria Cadets,
arribant al subcampionat d'Espanya àdhuc sense participar en totes
les carreres. Va ser campió d'Espanya en 1993 i 1994 com a júnior,
cosa que li va permetre competir en el Campionat del Món l'any
següent, becat per la Real Federació Espanyola d'Automobilisme. En
aquest campionat va quedar tercer, per davant de Kimi Räikkönen,
entre altres.
La
seva primera carrera amb Renault es va saldar amb un setè lloc a
Austràlia. El 22 de març de 2003 es va convertir en el pilot més
jove a assolir una pole position i un podi en Fórmula 1, amb 21
anys, en el Gran Premi de Malàisia. En el Gran Premi de Brasil de
2003 va sofrir l'accident més greu en la seva estada en la Fórmula
1 al col·lidir en la volta 55 amb una roda del cotxe de Mark Webber,
que havia sofert un accident anteriorment i havia espargit les restes
de la seva monoplaça per la pista. No obstant això, aquest
contratemps no li va impedir aconseguir un nou podi, car la carrera
es va donar per finalitzada amb el seu accident, i les posicions
finals van ser establertes en una volta anterior a l'accident. En la
següent carrera, el Gran Premi de San Marino queda en sisena
posició. En el Gran Premi d'Espanya ocupa el segon graó del podi.
Després d'això arriba la seva primera retirada a Renault, quan en
el Gran Premi d'Àustria trencava el motor quan marxava dins de les
posicions que atorguen punts després de sortir des de boxes. Després
d'aquest desengany assoleix una cinquena posició en Mònaco i dos
quarts llocs consecutius en les carreres de Canadà (on aconsegueix
també la seva primera volta ràpida) i Europa. Després d'aquesta
bona ratxa es produïxen dos abandons consecutius en els Grans Premis
de
França i el Regne Unit. En el Gran Premi d'Alemanya queda de nou
quart. El 24 d'agost del mateix any, en el Gran Premi Hongria, va
assolir ser el pilot més jove a guanyar un Gran Premi, amb 22 anys.
En el Gran Premi d'Itàlia aconsegueix el seu últim punt de la
temporada 2003 acabant vuitè després de sortir últim i sofrir un
accident en la sortida. En el Gran Premi dels Estats Units sofreix
una avaria en el motor. En l'última carrera de la temporada, el Gran
Premi del Japó, també va trencar el motor quan anava en la segona
plaça. Va finalitzar la temporada 2003 en la sisena posició del
Mundial de Pilots. Ja llavors Briatore, en una entrevista deixa veure
els plans de Renault d'anar a més i lluitar pel títol en el 2005.
Més tard veuríem que solament va caldre esperar el 2004.
 |
SORTIDA DEL GPBAREIN |
Fórmula 1
Minardi
Cosworth (2001)
Seguidament
va passar a la Fórmula 1 fitxat per Renault però cedit a Minardi
com pilot oficial. Amb Minardi va debutar en el Gran Premi
d'Austràlia de 2001, sent el tercer pilot més jove en fer-ho. La
seva millor classificació amb Minardi va ser un desè lloc en el
Gran Premi d'Alemanya. En el Gran Premi del Japó va arribar a
avançar al Toyota de Olivier Panis i quedar per davant del
Jordan-Profunda de Heinz-Harald Frentzen.
Mild
Seven Renault F1 Team (2002-2006)
Temporada
2002; provador
L'any
2002, va finalitzar la seva cessió a Minardi i va ser recuperat per
Flavio Briatore com a pilot provador de Renault. A l'any següent, es
va convertir en el pilot oficial de l'equip en detriment de Jenson
Button, que va fitxar per BAR. Alonso sempre ha dit que lamenta
aquest any de provador, ja que va ser un any perdut on hagués pogut
competir.
Temporada
2003, la primera victòria
 |
ALONSO EN MCLAREN - MERCEDES |
 |
ALONSO EN FERRARI |
Temporada
2004; la confirmació
La
temporada 2004 de Fórmula 1 va començar bé per al pilot asturià,
ja que va finalitzar en tercer lloc la primera carrera en Melbourne.
Intervinguda la temporada, Alonso va assolir una pole i un segon lloc
a Magny Cours. Poc més tard, va aconseguir altres dos podis
consecutius en Hockenheim i Hungaroring. No va sumar cap victòria
aquella temporada; no obstant això, va acabar la temporada amb més
punts que el 2003: assolí el cinquè lloc en el campionat de pilots.
Temporada
2005, el primer títol
El
20 de març de 2005, en el GP de Malàisia, Fernando Alonso va
aconseguir la seva segona victòria i es va convertir a més en el
primer pilot espanyol a arribar a liderar el mundial de pilots.
Alonso va assolir vèncer també en les dues carreres següents i
altres quatre més, totalitzant set triomfs al final de la temporada,
incloent l'últim gran premi de la mateixa. El 25 de setembre de
2005, després de
la disputa del GP de Brasil, va fer història al
convertir-se en el primer espanyol i el pilot més jove, amb 24 anys,
a ser coronat campió mundial de Fórmula 1, honor que fins llavors
ostentava Emerson Fittipaldi. A més, en la mateixa temporada va
aconseguir el campionat de constructors, al costat de Giancarlo
Fisichella, per a l'equip Renault. El triomf aconseguit en el GP de
Xina li va valer per a igualar el nombre de victòries de Kimi
Räikkönen, segon en el mundial de pilots, la qual cosa significaria
també la seva victòria amb el sistema de puntuació anterior.
 |
RENOL CAMPIO |
L'any
2005 va ser el de la seva consagració, ja que guanyà el Campionat
del Món amb un total de 7 victòries (Malàisia, Bahrein, San
Marino, Europa, França, Alemanya i Xina). Aquell mateix any fou
guardonat amb el Premi Príncep d'Astúries dels Esports.
L'any
2006 revalidà el Campionat del Món amb l'equip Renault. Aquest cop
va haver de lluitar fins a l'última cursa del Campionat, novament
aconseguint-ho al Gran Premi del Brasil, al circuit de Interlagos.
Alonso, va guanyar set curses aquell any, quatre de les quals van ser
consecutives. La lluita pel primer lloc en la classificació general,
va ser molt aferrissada amb l'heptacampió del món Michael
Schumacher, que va abandonar al Circuit de Suzuka degut a un
trencament del motor. Aquest fet, li va permetre a Alonso haver de
impedir només que Schumacher guanyés a l'última cursa per
aconseguir el campionat. L'asturià, va poder celebrar el seu segon
títol al podi, gràcies a la segona posició aconseguida. A més a
més, va guanyar també el Campionat de Constructors per Renault,
igual que la derrera temporada.
Poc després de la derrota, el 2 de novembre de 2007, el pilot i l'escuderia anunciaren que donaven per acabat el contracte que els unia malgrat que encara quedaven 2 anys perquè aquest finalitzés oficialment. Les escuderies Toyota i Renault s'interessaren de seguida per obtenir els serveis del pilot.
L'any
2009, en canvi, el pressupost de l'equip continuava sent molt baix
per aspirar a les posicions capdavanteres, així que Alonso va haver
de completar una temporada en la que el fet més destacat va ésser
la pole position aconseguida al Gran Premi d'Hungria.
Temporada 2006; segon títol mundial
 |
ALONSO EN MINARDI |
 |
EL RENOL QUE NO CAMINAVA |
Vodafone
McLaren-Mercedes (Temporada 2007)
L'any
2007 va perdre el Campionat del Món amb l'escuderia McLaren a
l'última cursa al (GP de Brasil) aconseguint una tercera posició i
veient-se superat per un Kimi Räikkönen sense gaires probabilitats
de guanyar el títol.
Poc després de la derrota, el 2 de novembre de 2007, el pilot i l'escuderia anunciaren que donaven per acabat el contracte que els unia malgrat que encara quedaven 2 anys perquè aquest finalitzés oficialment. Les escuderies Toyota i Renault s'interessaren de seguida per obtenir els serveis del pilot.
Renault F1 Team (2008-2009)
Finalment,
Alonso decidí fitxar per l'escuderia Renault, l'equip que el va
catapultar als èxits els anys 2005 i 2006. Tot i així, el pilot
asturià, acostumat a lluitar, d'una manera regular, pel podi des de
l'any 2003, es va trobar amb un cotxe gens competitiu. Malgrat això,
Alonso va ser capaç d'evolucionar l'R28, guanyar dues curses i
acabar cinquè a la classificació mundial.
Scuderia
Ferrari (2010-2014)
Després
de dos anys esperant, Alonso puja al monoplaça del millor equip de
la història de la Fórmula 1. El primer any, retorna a Ferrari a les
posicions capdavanteres del mundial, amb cinc victòries en Grans
Premis i un subcampionat, que va perdre Alonso a l'última cursa per
un error d'estratègia de l'equip.
L'any
següent, cap pilot de la graella va poder fer-hi res per impedir que
Vettel guanyés el seu segon títol mundial, ja que el seu Red Bull
era molt més ràpid que la resta de monoplaces. Finalment, acaba la
temporada en una meritòria quarta posició i una victòria a
Silverstone.
 |
UN VIATGE DESDE OVIEDO A LA GLÒRIA |
El
2012, Alonso novament aconsegueix el subcampionat
amb un cotxe que va
trigar moltes curses a ser competitiu. Malgrat l'excel·lent
rendiment de l'asturià, va quedar segon per només 3 punts de
distància respecte al campió, Sebastian Vettel. Va guanyar tres
Grans Premis. Va tenir dos abandonaments en els Grans
Premis de
Bèlgica i del Japó, deguts a que els dos pilots de Lotus en aquell
moment el van fer abandonar al trencar-li el cotxe, Romain Grosejan a
la primera curva de la carrera d'Spa-Francorchamps (Bèlgica) i Kimi
Raikkonen durant el Gran Premi del Japó. Només que en una
d'aquestes dues curses hagués quedat com a mínim en vuitena
posició, el títol de campió del món hagués estat en el seu palmarès. En aquesta temporada va ésser escollit el millor pilot de
la graella segons la majoria dels directors d'equip i de la premsa.
 |
EL COTXE DEL FRACAS |
McLaren
Honda (2015 - ...)
Després
de no aconseguir cap títol amb Ferrari i desvincular-se'n, Fernando
Alonso torna a l'escuderia McLaren, que canvia de motor i confia en
Honda de cara a la temporada 2015
Palmarès
Fórmula
1
2 Campionats del Món de Fórmula 1: 2005, 2006.
2 Segones posicions en el Campionat del Món de
Fórmula 1: 2012, 2013.
1
Tercera posició en el Campionat del Món de Fórmula 1: 2007.
1
Quarta posició en el Campionat del Món de Fórmula 1: 2011.
1
Cinquena posició en el Campionat del Món de Fórmula 1: 2010.
1
Trofeu DHL Volta Ràpida: 2010.
Fórmula
Nissan.
1
Campionat Euro Open Movistar per Nissan : 1999.
Karting.
1
Campionat Infantil de Karts: 1988.
1
Subcampionat Espanyol de Karts: 1988.
1
Campionat Espanyol de Karts: 1993.
1
Tercera posició en el Campionat Mundial de Karts: 1995.
1
Campionat Mundial Junior de Karts: 1996.
1
Campionat Nacional Junior de Karts: 1996.
Copa
de Nacions.
1
Copa de Nacions amb Jesús Puras y Rubén Xaus: 2001.
 |
MUSEU DE FERNANDO ALONSO |
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada